Excursió al Salt

El día 31 de Març la secundària de l'escola Pública Sagrada Famìlia va fer un excursió a Salt.
A les nou i uns pocs minuts ens vam posar en marxa, guiats per Andrés i Jonatan. Pillarem un camí que anava per devaix del pont i pillabem una carretera deserta. Creuarem un rigüet en el que Carmen (la mestra) va ficar el peu 2 voltes, pujarem una costereta en la qual Paco es va deixar els pulmosn. En el camí avandonat Albert anava tirant pedres als seus alumnes.
Quan arribarem tost els alumnes fins les senyoretes anaven tost fets un cristo.
Se me olvidava divos que el Salt el un naixement molt bonico, que el podeu trobar en Xixona.
Després de dinar, Andrés i Carmen van començar a tirar aigua i van acavar els 2 "xopats". I ja que estavem li vam demanar a Albert el fantàstic que ens deixara banyarnos, i o conseguirem. Acavarem més de 10 persones dins de l'aigua.
A sigut una boníssima excursió.

La llegenda del Puig Campana

En aquesta muntanya vivia un gegant que es deia Roldán.
Roldán era un gegant solitari i sempre passejava pel Puig Campana.
Un bon dia el gegant es va trobar amb Alda, una dona preciosa. Encara que eren molt distints, es van enamorar profundament.
Com tots sabem no hi ha finals feliços i tampoc excepcions. La mort va advertir al gegant Roldán que la seua amada moriria quan el sol es posara darrere de la muntanya.”Quan l'últim raig de llum desaparega... la teua amada morirà”.
Boig de ràbia, el gegant contemplava com el Sol s'amagava més i més per darrere de la muntanya i també contemplava com la seua amada es tornava blanca.
Roldán va començar a córrer cap el cim de la muntanya i li va pegar una patada, i va obrir un forat en el cim, per a facilitar que el Sol li donara a Alda. I va llançar aquell tros de terra al mar formant l'illa de Benidorm. Però Alda... va morir.
Va agafar a Alda en braços i va pensar que la Lluna la podria reviure, es va ficar al mar amb Alda morta, però desgraciadament va haver una gran tempesta, i els dos van morir a l'illa de Benidorm.
I així acaba una altra història, sense final feliç.

L'amor és cec i va acompanyat de la bogeria

Fa molt de temps, en el planeta Terra van estar vivint les passions, els sentiments....
Però en passar el temps es dedicaven a inventar jocs, normalment a la imaginació se li ocorrien les idees, i un dia va proposar jugar a l'amagatall. A tots els va agradar la proposta, i la bogeria va voler contar ella.
Tost els sentiments i les passions es van amagar, però l'amor era i és molt indecís i anava d'un lloc a l'altre sense saber on amagar-se per tal que la bogeria no el trobara.
La bogeria continuava contant i, quan estava apunt d'acabar, l'amor es va ficar en un roser.
Poc a poc va anar descobrint a tots els participants menys a l'amor, perquè ja sabem tots que costa trobar l'amor.
El joc ja començava a fer-se pesat i la bogeria començava a desesperar.”Amor ix que es fa de nit” deia la bogeria, però l'amor es indecís i costa molt trobar-lo i, a més, tenia molta por. L'enveja, que es sol preocupar més pels demés que d'ella mateix, es va apropar a la bogeria i li va dir que l'amor estava amagat en el rosal. La bogeria es va arrimar al roser i va intentar treure a l'amor, però es va punxar. la bogeria molt, però que molt enfadada, va agafar una barra i la va ficar en el roser i la va començar a moure. De sobte es va sentir un crit que eixia del roser, al moment va eixir l'amor amb les conques dels ulls injectades de sang. La bogeria li havia tret els ulls a l'amor deixant-lo sec per a sempre. La bogeria penedida va dir: “No et preocupes, des de hui jo seré els teus ulls”.
I per això diem que el amor és sec i la bogeria l'acompanya.

Carme Jover, 2ESO

Anorèxia

La anorèxia és un trastorn mental de la conducta alimentària.
La seua definició clínica diu que estableix com a característica principal la pèrdua de pes, provocada per una preocupació per l'aspecte físic.
Aquest trastorn de la conducta alimentària es sol presentar en les adolescents, però també hi ha casos als 20, 30 o 40 anys i aquest trastorn també afecta els hòmens.
Aquesta malaltia té diverses característiques:
-Els àmbits alimentaris: la persona anorèxica disminueix totalment el consum de aliments.
-El comportament: les persones que sofreixen aquesta malaltia menteixen a tota la gent del seu entorn.
-Característiques del raonament: les persones sofreixen depressió.

He escrit sobre aquesta malaltia perquè em pareix molt interessant. Aconselle a totes les persones que la sofreixen que pensen que les persones que mereixen la pena no es fixen únicament en l'aspecte físic, sinó també en l'interior de la persona.

Viatge als Pirineus Catalans

En el 2009 la meua família, uns amics i jo, anàrem a els Pirineus Catalans. Allí, com tots sabem, hi ha molts rius, llacs, ...

Vam llogar una casa per a 5 dies. Només arribar van començar les aventures.

El primer dia, vam anar a una muntanya ben alta. Allí ens ficàrem davall d'una cascada, l'aigua estava congelada.

El segon dia, visitàrem un llac enorme que estava tan alt que tenia neu al voltant. El més divertit de tot va ser quan ens vam tirar per la neu amb una bossa al cul.

El tercer dia vam remuntar un riu. Però ans d'arribar al riu, hi havia un pont molt perillós pel que havíem de passar. El pont no tenia on agafar-se i estava molt alt, i per si això no fora poc: faltaven taulells.

El quart dia vam tornar a visitar un riu molt bonic i bastant transparent. Quan estava creuant un pont per davall del qual passava el riu, se me va caure la càmera de fer fotos al riu. Sense pensar dos vegades vaig baixar del pont i em vaig tirar a l'aigua per a recuperar-la. El meu pare la va desmuntar i va aconseguir arreglar-la.

El quint dia ja vam fer les maletes i ens tornàrem a Xixona.

Carnestoltes moltes voltes

El dia 28 de Febrer, en el col·legi public Sagrada Família, fem una festa per a celebrar el carnaval.
Els alumnes de segon de la ESO, ens disfressem amb cabots i representem a la vella Quaresma, a Carnestoltes, a l'Alcalde...
Representem una història de Carnestoltes i de la Quaresma. Tracta de Carnestoltes i el seu grup d'amics marxosos. Venen a Xixona a animar el poble, però com en totes les històries sempre hi ha algú roí, en aquesta historia són la Quaresma i el seu grup d'amargats. No van a permetre que el poble de Xixona comence a riure. Carnestoltes, el seu grup, la Quaresma i els seus vassalls fan el tradicional ball de les canyes, eixe ball representa la lluita entre els dos grups.
Carnestoltes perd i el sentencien a mort. Per acabar la festa, cremen el taüt de Carnestoltes.

A banda de representar la lluita i tot això, fem jocs, esmorzem, ....
És la festa més divertida d'aquest col·legi, us convide a que la disfruteu.