En aquesta muntanya vivia un gegant que es deia Roldán.
Roldán era un gegant solitari i sempre passejava pel Puig Campana.
Un bon dia el gegant es va trobar amb Alda, una dona preciosa. Encara que eren molt distints, es van enamorar profundament.
Com tots sabem no hi ha finals feliços i tampoc excepcions. La mort va advertir al gegant Roldán que la seua amada moriria quan el sol es posara darrere de la muntanya.”Quan l'últim raig de llum desaparega... la teua amada morirà”.
Boig de ràbia, el gegant contemplava com el Sol s'amagava més i més per darrere de la muntanya i també contemplava com la seua amada es tornava blanca.
Roldán va començar a córrer cap el cim de la muntanya i li va pegar una patada, i va obrir un forat en el cim, per a facilitar que el Sol li donara a Alda. I va llançar aquell tros de terra al mar formant l'illa de Benidorm. Però Alda... va morir.
Va agafar a Alda en braços i va pensar que la Lluna la podria reviure, es va ficar al mar amb Alda morta, però desgraciadament va haver una gran tempesta, i els dos van morir a l'illa de Benidorm.
I així acaba una altra història, sense final feliç.
No hay comentarios:
Publicar un comentario