L'amor és cec i va acompanyat de la bogeria

Fa molt de temps, en el planeta Terra van estar vivint les passions, els sentiments....
Però en passar el temps es dedicaven a inventar jocs, normalment a la imaginació se li ocorrien les idees, i un dia va proposar jugar a l'amagatall. A tots els va agradar la proposta, i la bogeria va voler contar ella.
Tost els sentiments i les passions es van amagar, però l'amor era i és molt indecís i anava d'un lloc a l'altre sense saber on amagar-se per tal que la bogeria no el trobara.
La bogeria continuava contant i, quan estava apunt d'acabar, l'amor es va ficar en un roser.
Poc a poc va anar descobrint a tots els participants menys a l'amor, perquè ja sabem tots que costa trobar l'amor.
El joc ja començava a fer-se pesat i la bogeria començava a desesperar.”Amor ix que es fa de nit” deia la bogeria, però l'amor es indecís i costa molt trobar-lo i, a més, tenia molta por. L'enveja, que es sol preocupar més pels demés que d'ella mateix, es va apropar a la bogeria i li va dir que l'amor estava amagat en el rosal. La bogeria es va arrimar al roser i va intentar treure a l'amor, però es va punxar. la bogeria molt, però que molt enfadada, va agafar una barra i la va ficar en el roser i la va començar a moure. De sobte es va sentir un crit que eixia del roser, al moment va eixir l'amor amb les conques dels ulls injectades de sang. La bogeria li havia tret els ulls a l'amor deixant-lo sec per a sempre. La bogeria penedida va dir: “No et preocupes, des de hui jo seré els teus ulls”.
I per això diem que el amor és sec i la bogeria l'acompanya.

Carme Jover, 2ESO